(Català) 
En molts casos, el desenvolupament de sistemes de competència, dins de la pròpia empresa, han aconseguit un augment de la competitivitat a la vegada que han provocat una certa fragmentació de l’estructura organitzativa interna. Aquesta formula, al servei d’uns resultats econòmics o d’unes competències molt especialitzades, resulta inapropiada quan no s’assoleixen els objectius desitjats. La cerca d’alternatives innovadores passa per la revalorització de l’estructura social a nivell intern i la seva prolongació a nivell extern. Els casos en que es considera estratègic el desenvolupament d’una estructura organitzativa connectada xoquen amb una cultura de “lo meu” que prioritza els objectius departamentals i personals per davant dels corporatius. El repte d’aquestes organitzacions es troba en materialitzar formules que transformin la cultura de “lo meu” a una cultura de “lo nostre”. La gestió d’interessos (individuals, socials, corporatius…) constitueix una de les claus de l’èxit de les noves formules de competitivitat organitzativa.
